Abans de res cal dir que no dubtem de la sinceritat dels missatges eco-papanates de la “famosa activista” Greta Thunberg, de fet l’ecologisme, si no s’uneix a una pràctica anticapitalista (com a mínim) és bàsicament una ideologia per papanates, o alguna cosa pitjor (negoci, política estatista, secta newage...).
Greta entra perfectament en l’àmbit del ecopapanatisme, i segur que ha estat recuperada per interessos foscos (estatals, familiars i corporatius), promovent unes mobilitzacions parany, insípides, descafeïnades i decididament tan ineficients com una COP (conferència de les Nacions Unides).
Es pot discutir molt sobre el moviment Fridays for the Future (FFF), però ara, a rel del darrer eco-estirabot de creuar l’Atlàntic en un catamaran de luxe, dels que habitualment es dediquen a regates de ricatxos i grans empreses, la cosa ja comença a fer pudor.
Certament els transport aeri és un sector d’emissions de gasos d’efecte hivernacle important, encara que percentualment sembla que tingui tingui un pes relatiu, a nivell mundial emet sobre el 3% del CO2, però si comptem amb la emissió a gran altura d’altres contaminants pugem fins el 5% (i molts pensen que quan estigui ben estudiat el percentatge sigui major).
Ara bé, el transport aeri és un sistema minoritari, malgrat els 4.000 milions de desplaçaments en 2017, en tot el mon sols fan servir aquest medi de transport un 5% dels habitants del mon, i sols un 1% dels passatgers son treballadors. Hi ha doncs un biaix de classe i del lloc on has nascut força important.
Segurament dins la classe i el lloc on viu i ha nascut la Greta, reduir l’ús de l’avió te un impacte important en el seu balanç individual.
Estem doncs davant d’un ritual semblant a l’abstinència de carn a la “era d’or” de l’església catòlica, als rics els anava be reduir el consum de carn, però això no afectava als pobres que en consumien ocasionalment, o gens, de fet l’impacte beneficiós per ells hagués estat poder menjar be cada dia... que ens proposa la Greta?, que els immigrants de Sud-Amèrica viatgin en luxosos catamarans de creuer fins a Europa per reduir la seva petjada de carboni?.
En el tema de la petjada de carboni hi ha una trampa que s’està utilitzant àmpliament com a tema de marketing i com eina política de dominació. Però hi ha un conjunt t d’omissions i biaixos que fan que la “petjada de carboni” sigui un indicador molt poc fiable per molts motius, en comentem només 3:
1.-Les petjades de carboni les calculen empreses consultores al servei de corporacions i/o estats, els seus resultats solen ser qüestionables i, moltes vegades son secrets. Per exemple és molt difícil trobar anàlisis (actuals) del cicle de vida dels productes electrònics, per fer-los cal informació de la que sols disposen les grans companyies, elles els fan (elles o les consultores, o les universitats, o els centres d’investigació), però difonen sols el que els interessa... o res.
2.-No es pot destriar la petjada de carboni dels factors socials. El ric del “primer mon” que vesteix amb fibres naturals, conreades ecològicament i de comerç just, és més responsable que el pobre que vesteix fibres sintètiques procedents del petroli?... Tendremos en cuenta que el que practica el “eco-dressing” treballa (o posseeix) una empresa que, evidentment, no serà zero carboni, o viu en un estat que històricament va contribuir a les emissions de carboni des de els orígens de la industrialització fins fa uns pocs anys, quan s’ha tornat amant de l’economia circular?.
3.-Moltes petjades de carboni es calculen parcialment, no es te en conte les fases de producció, d’extracció de matèries primeres, ni de l’us de determinats equipaments necessaris (per exemple tot l’aparellam electrònic acompanyant),o la gestió dels seus residus. Així que, segur que Greta no ha calculat l’empremta de carboni de tota la alta tecnologia TIC i de materials sofisticats necessaris per construir un vaixell de competició que participa en les proves més elitistes, del ja elitista per se, mon de la nàutica “esportiva” o “recreativa”.
No cal entrar en els acompanyants de Greta en el viatge transatlàntic, son pare (és una menor), el capità del vaixell, un director de cine que farà un documental sobre el viatge i un membre de la família Grimaldi, l’amo de la nau, en Pierre Casiraghi (més informació a les webs de Hola i Lecturas), i que, còmicament, és (o ha estat) propietari de la companyia de vols privats en helicòpter Monacair (https://www.monacair.mc/it/ ) i promotor de la construcció de luxe amb apartaments de 700metres a 100.000€ el metre (https://www.revistavanityfair.es/sociedad/celebrities/articulos/el-edifico-de-lujo-de-pierre-y-andrea-casiraghi-en-monaco/24157 ).
Ens diuen que el Malizia II, el vaixell per fer el creuer Europa EUA és sostenible (sura?) i zero carboni... MENTIDA!!!, és un vaixell de vela, d’alta tecnologia, però convencional. De fet anteriorment, abans de comprar-lo la família Grimaldi, era el Gitane d’Edmond de Rothschild, una transacció entre ricatxos, desprès s’afegeixen unes plaques fotovoltaiques i unes turbines (el just per produir l’electricitat necessària per el sofisticat aparellam de navegació i control i per l’ús quotidià dels navegants), “et voilà!!!”, un vaixell zero carboni.
El Malizia II ha estat concebut per participar en regates d’alt nivell, on competeix amb vaixells propietat d’altres ricatxos (alguns aristòcrates) i de corporacions econòmiques diverses. És un mon exclusiu que mou milions directament i en forma d’ostentació, de publicitat i màrqueting.
La economia de les grans regates es basteix sobre la explotació dels treballadors del mon i de la terra, i, encara que siguin uns privilegiats, sobre la explotació de les tripulacions, que esdevenen una mena de servents qualificats, o el refugi de senyorets que volen fer, temporalment, una vida bohèmia.
Les regates de competició necessiten vaixells cada cop més sofisticats i tecnificats, incorporen nous materials i equips TIC complexos i de darrera generació, el cost de cada nau és enorme. Els cost econòmic i ambiental d’aquests materials, d’aquest equipament i el de la part convencional del vaixell, s’hauria de carregar, d’una manera o altra a la seva “petjada de carboni”, més enllà de turbines i plaques.
Caldria parlar de l’impacte ambiental i social que l’activitat regatista te, però manca informació i temps.
Sembla que Greta ha caigut, s’ha deixat caure, o l’han fet caure... en una trampa, tot el discurs dels FFF era eficaç, però mancat d’una anàlisi seriosa de les motivacions i de les causes de la “crisi climàtica” (preferiríem parlar de crisi del sistema tecnoindustrial) i de l’abast de les “solucions” reals.
Per el dia 20 de setembre hi ha convocada una aturada global, i del 20 al 27 una setmana d’acció. Hi ha moltes mancances en la convocatòria, però aquestes mancances ens han de fer superarles. I deixar clar que amb capitalisme i sistema tecnoindustrial no es pot aturar la devastació de la terra!.
CONTRA EL CAPITALSIME I ELS ESTATS!
CONTRA EL SISTEMA TECNOINDUSTRIAL!
Més info:
http://negreverd.blogspot.com/2019/06/banalitzacio-i-mercantilitzacio-del.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario